Per a saber més...

Amb les entrades anteriors hem aprés molt sobre les famílies instruments però si encara voleu saber més o repassar els vostres coneixements, us recomane que visiteu la pestanya de Recursos del meu blog. Ací podreu trobar divertits jocs per a aprendre a classificar els instruments per famílies, veure les parts que es compon cada instrument o descobrir com sona cada un d'ells.

Si el que voleu és un repàs general dels continguts que hem vist sobre les famílies d'instruments, us convide a visitar en la pestanya de Vídeos, una explicació ràpida i visual sobre el tema. Us deixe ací també l'enllaç per si us resulta més fàcil.

Si teniu cap dubte, comentari o suggeriment que vulgueu fer-me, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi a través d'aquest blog o mitjançant el meu compte de Twitter i estaré encantada d'atendre-us.

I res més xics i xiques, espere que hàgeu aprés molt durant aquesta unitat sobre els instruments musicals i que us hàgeu divertit aprenent. Fins a la pròxima i... música mestra!

P.A.I.

L'última família que ens queda per veure, és la família de percussió d'altura indeterminada, o el que és el mateix, els instruments PAI. 

És la família més nombrosa de totes i hi ha infinits instruments que pertanyen a ella. Són instruments de percussió fabricats en materials molt diversos com la fusta, el metall, ossos, pegats de pell o plàstic, vidre... Per a produir el so ho fan de formes diferents. Alguns, com les maraques, s'agiten. Uns altres com les claus o la bateria es colpegen. I finalment hi ha uns altres, com el güiro, que es rasquen. Però tots els instruments que pertanyen a aquesta família tenen alguna cosa en comú. No poden produir sons d'altura determinada, és a dir, no poden produir notes de l'escala. 

És per açò que aquests instruments són ideals per a acompanyar amb ritmes d'allò més variats totes les composicions que se'ns puguen ocórrer, des d'una cançó rock, amb una bateria, fins a una cançó tradicional amb panderos, castanyoles i tambors, passant per una samba acompanyada pel ritme de les maraques o una simfonia adornada amb les campanes tubulars o el triangle. 

La varietat i riquesa sonora d'aquesta família és immensa i seria impossible nomenar tots i cadascun dels instruments que formen part d'ella.

P.A.D.

Com véiem en l'entrada anterior, hi ha diverses maneres de classificar els instruments que pertanyen a la família de percussió. En aquest cas, ens centrarem en la classificació que divideix els instruments en PAD i en PAI.

Els instruments PAD, o instruments de percussió d'altura determinada, són instrument que poden emetre sons de diferents altures o el que és el mateix, poden produir diferents notes musicals.

És el cas del xilòfon, el carilló o el metal·lòfon. Aquests instruments estan compostos per unes làmines de diferents grandàries. Cada làmina produeix una nota de l'escala, com més llarga és la làmina produirà notes més greus i a mesura que les làmines es fan curtes, els sons en seran més aguts.

Hi ha un altre instrument de la família de percussió que produeix sons d'altura determinada: els timbals. Els timbals són un instrument de pegat, que es toca amb una baqueta. Si bé és cert que amb un timbal no poden tocar-se totes les notes de l'escala, si podem produir sons d'altura determinada amb l'ajuda del pedal. Aquest pedal acciona un mecanisme que fa que el pegat es tibe o s'estire, de manera que puga produir diferents altures de so. És comú veure als percussionistes de les grans orquestres simfòniques envoltats per diversos timbals per a així poder abastar un major àmbit i poder produir més notes d'altures diferents.

La família de percussió

La família de percussió és la més gran i nombrosa. A més és la que hi compta amb els instruments més antics. Entenem per instruments de percussió tots aquells que per a produir el so necessiten ser colpejats, sacsejats, o gratats. A l'hora de subdividir-la, podem fer-ho seguint diferents criteris.

Un d'ells seria pel material amb el qual estan fabricats els instruments. Així ens trobaríem amb instruments de fusta, com el xilòfon o les claus, instruments de pegat com els timbals o el tambor i amb instruments de metall, com el triangle o les campanes tubulars. Aquesta classificació no és perfecta i de vegades hi ha instruments que no encaixen en cap de les categories. Podria ser el cas de l'ampolla d'anís, que és de vidre o d'instruments que estan fabricats amb os, argila o altres materials.

Un altre tipus de classificació seria segons com es toquen els instruments. Ens trobaríem així amb dos grans grups: idiòfons i membranòfons. Els idiòfons són aquells instruments que vibren ells mateixos per a produir el so. És el cas de les claus, el xilòfon o el triangle. Entenem per membranòfons als instruments que no vibren sencers, sinó que només ho fa una part d'ells composta per una membrana o pegat de pell o plàstic. És el cas del pandero o dels timbals, entre altres.

L'última classificació i potser la més utilitzada és la de PAD i PAI, o el que és el mateix, instruments de Percussió d'Altura Determinada i Indeterminada. Aquesta classificació atén a si els instruments poden emetre diferents altures de so, com el metal·lòfon, o si només poden emetre un so, com les claus. La veurem més en profunditat en les pròximes entrades.

Com diferenciar els instruments de vent-fustai vent-metall

Hui us parlaré de com diferenciar els instruments de vent-fusta i vent-metall tant visualment com auditiva.

La forma més fàcil és saber que la família de vent metall està formada només per 4 instruments i aprendre-li'ls de memòria: trompeta, trombó, trompa i tuba. La resta seran per tant de la família de vent fusta o excepcions com l'òrgan o l'acordió.

Si atenem al seu so, els instruments de la família de vent metall tenen un so una mica més estrident i els de la família de vent fusta un so més dolç.

Una vegada que ja sapiem si és de vent-fusta o vent-metall atendrem a l'altura del so que produeix.

Per a diferenciar un clarinet d'un oboé visualment, la forma més fàcil és fixar-nos en l'embocadura. Si té llengüeta simple, és el clarinet (com el saxofon) o si té una doble llengüeta fina, serà l'oboé. Quant al seu so, el clarinet té un so més melòdic i l'oboé un so més nasal, a vegades recorda al so que emeten els ànecs. El fagot és l'instrument més greu de la família de vent-fusta i és fàcil discriminar-ho auditivament.

Quant a la família de vent metall, la trompeta té un so brillant i agut. El trombó podrem diferenciar-ho quan faça "glissando", és a dir, passar ràpidament d'una nota a una altra tocant totes les notes que queden pel mitjà. Aquest efecte només ho pot fer el trombó, ja que és l'únic instrument que té vara. La trompa té un so similar al de la trompeta, encara que més greu i la tuba no és un instrument melòdic, sol tocar notes soltes a manera de baix.

La família de vent-fusta

En l'altra entrada parlàvem de la família de vent-metall i hui parlarem de la família de vent-fusta. Els instruments d'aquesta família estan fabricats de fusta, però hi ha excepcions. Aquesta família la formen la família del clarinet (clarinet, oboé, corne anglés i fagot), la família de les flautes (flauta dolça, píccolo, flauta travessera) i la família del saxofon.

La família del clarinet està formada per instruments fabricats en fusta de banús, d'ací el seu característic color negre. Per a produir el so l'instrumentista bufa a través d'una embocadura i l'altura del so es regula mitjançant un sistema de claus que s'accionen amb els dits. En el cas del clarinet l'embocadura està formada per una canya simple de fusta, mentres que l'oboé, el corne anglés o el fagot tenen una embocadura de llengüeta doble.

La família de la flauta també pertany a la família de vent-fusta. En el cas de la flauta dolça, l'aire s'introdueix al tub a través d'una embocadura de bisell (té un xicotet orifici) Al llarg del tub hi ha una sèrie de perforacions que regulen l'altura del so i que es tapen amb els dits de l'instrumentista per a emetre les diferents notes. La flauta travessera i el piccolo o flautí també pertanyen a aquesta família malgrat ser de metall, ja que el seu so és més semblant al de la família del clarinet que a la de la trompeta. A més, fa molts anys estaven fetes de fusta, però a poc a poc es van ser modernitzant fins a arribar a ser com les coneixem avui dia, senceres de metall. Hi tenen també un sistema de claus per a regular l'altura del so.

En el cas del saxofon passa el mateix que amb la flauta travessera. Malgrat que està fet de metall pertany a la família de fusta perquè el seu so i característiques són quasi idèntics als del clarinet.

La família de vent-metall

La família de vent se subdivideix al seu torn en vent fusta i vent-metall. Hui anem a parlar dels instruments que pertanyen a la família de vent-metall.

Primerament parlarem de com es produeix el so en aquests instruments. Com el seu propi nom indica estan fabricats de metall, generalment de llautó. L'instrumentista introdueix l'aire al tub bufant a través d'un filtre.

Els instruments que en pertanyen a aquesta família són 4. Ordenats d'agut a greu ens trobem amb la trompeta, el trombó de vares, la trompa i la tuba.

La trompeta és l'instrument més agut de la família de vent metall i és per tant el que té el tub més curt. A més es pot regular l'altura del so mitjançant un sistema de pistons que escurcen o allarguen la longitud del tub.

El trombó de vares no té pistons, sinó que regula l'altura del so mitjançant una vara, d'ací el seu nom. En estirar la vara cap a davant, el tub s'allarga i el so que es produeix és més greu. Si la vara està ficada, el recorregut de l'aire serà menor i el so per tant més agut. Amb aquest instrument es pot fer un efecte sonor molt peculiar, el "glissando", que consisteix a passar d'una nota a una altra de forma molt ràpida passant per totes les notes que hi ha en el mitjà però sense poder quasi percebre els sons intermedis.

La trompa emet sons molt més greus que els de la trompeta i el trombó. El seu tub és molt més llarg i per a facilitar la labor de l'instrumentista, així com el seu transport, el tub es presenta enrotllat per a ocupar menys espai. Funciona també amb un sistema de pistons.

L'instrument més greu de la família de vent metall és la tuba. És un instrument molt pesat i de grans dimensions. Igual que en la trompa, el tub s’hi troba enrotllat i també té pistons.