La família de vent està formada
per aquells instruments que produeixen el so gràcies a la vibració de l'aire.
La gran majoria d'ells estan formats per un tub més o menys llarg en el qual
s'introdueix l'aire bufant per la boca de l'instrumentista. L'aire vibra dins
del tub i s’hi produeix el so.
Els tubs tenen diferents
grandàries, com en el cas de la flauta de pa. Els tubs més llargs produeixen
sons més greus, mentre que els sons aguts es produeixen en els tubs més curts.
Altres instruments, com la flauta o el clarinet, tenen un únic tub en el qual
hi ha diversos orificis. Quan els tapen amb els dits o amb un sistema de claus,
allarguem la trajectòria de l'aire dins del tub, la qual cosa origina sons
greus. Si per contra no tapem cap forat, l'aire eixirà pel primer orifici
recorrent una distància més xicoteta i produint per tant un so més agut.
També hi ha altres instruments
de vent o aeròfons en els quals l'aire no vibra dins d'un tub per a produir-hi
el so. És el cas de la gaita o l'acordió, que tenen una manxa.
Dins de la família de vent
també hi ha dues subfamílies com ocorre en la de corda: vent-fusta i
vent-metall. D'elles parlarem en les pròximes entrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada