La família de vent-metall

La família de vent se subdivideix al seu torn en vent fusta i vent-metall. Hui anem a parlar dels instruments que pertanyen a la família de vent-metall.

Primerament parlarem de com es produeix el so en aquests instruments. Com el seu propi nom indica estan fabricats de metall, generalment de llautó. L'instrumentista introdueix l'aire al tub bufant a través d'un filtre.

Els instruments que en pertanyen a aquesta família són 4. Ordenats d'agut a greu ens trobem amb la trompeta, el trombó de vares, la trompa i la tuba.

La trompeta és l'instrument més agut de la família de vent metall i és per tant el que té el tub més curt. A més es pot regular l'altura del so mitjançant un sistema de pistons que escurcen o allarguen la longitud del tub.

El trombó de vares no té pistons, sinó que regula l'altura del so mitjançant una vara, d'ací el seu nom. En estirar la vara cap a davant, el tub s'allarga i el so que es produeix és més greu. Si la vara està ficada, el recorregut de l'aire serà menor i el so per tant més agut. Amb aquest instrument es pot fer un efecte sonor molt peculiar, el "glissando", que consisteix a passar d'una nota a una altra de forma molt ràpida passant per totes les notes que hi ha en el mitjà però sense poder quasi percebre els sons intermedis.

La trompa emet sons molt més greus que els de la trompeta i el trombó. El seu tub és molt més llarg i per a facilitar la labor de l'instrumentista, així com el seu transport, el tub es presenta enrotllat per a ocupar menys espai. Funciona també amb un sistema de pistons.

L'instrument més greu de la família de vent metall és la tuba. És un instrument molt pesat i de grans dimensions. Igual que en la trompa, el tub s’hi troba enrotllat i també té pistons.