La família de vent-fusta

En l'altra entrada parlàvem de la família de vent-metall i hui parlarem de la família de vent-fusta. Els instruments d'aquesta família estan fabricats de fusta, però hi ha excepcions. Aquesta família la formen la família del clarinet (clarinet, oboé, corne anglés i fagot), la família de les flautes (flauta dolça, píccolo, flauta travessera) i la família del saxofon.

La família del clarinet està formada per instruments fabricats en fusta de banús, d'ací el seu característic color negre. Per a produir el so l'instrumentista bufa a través d'una embocadura i l'altura del so es regula mitjançant un sistema de claus que s'accionen amb els dits. En el cas del clarinet l'embocadura està formada per una canya simple de fusta, mentres que l'oboé, el corne anglés o el fagot tenen una embocadura de llengüeta doble.

La família de la flauta també pertany a la família de vent-fusta. En el cas de la flauta dolça, l'aire s'introdueix al tub a través d'una embocadura de bisell (té un xicotet orifici) Al llarg del tub hi ha una sèrie de perforacions que regulen l'altura del so i que es tapen amb els dits de l'instrumentista per a emetre les diferents notes. La flauta travessera i el piccolo o flautí també pertanyen a aquesta família malgrat ser de metall, ja que el seu so és més semblant al de la família del clarinet que a la de la trompeta. A més, fa molts anys estaven fetes de fusta, però a poc a poc es van ser modernitzant fins a arribar a ser com les coneixem avui dia, senceres de metall. Hi tenen també un sistema de claus per a regular l'altura del so.

En el cas del saxofon passa el mateix que amb la flauta travessera. Malgrat que està fet de metall pertany a la família de fusta perquè el seu so i característiques són quasi idèntics als del clarinet.

La família de vent-metall

La família de vent se subdivideix al seu torn en vent fusta i vent-metall. Hui anem a parlar dels instruments que pertanyen a la família de vent-metall.

Primerament parlarem de com es produeix el so en aquests instruments. Com el seu propi nom indica estan fabricats de metall, generalment de llautó. L'instrumentista introdueix l'aire al tub bufant a través d'un filtre.

Els instruments que en pertanyen a aquesta família són 4. Ordenats d'agut a greu ens trobem amb la trompeta, el trombó de vares, la trompa i la tuba.

La trompeta és l'instrument més agut de la família de vent metall i és per tant el que té el tub més curt. A més es pot regular l'altura del so mitjançant un sistema de pistons que escurcen o allarguen la longitud del tub.

El trombó de vares no té pistons, sinó que regula l'altura del so mitjançant una vara, d'ací el seu nom. En estirar la vara cap a davant, el tub s'allarga i el so que es produeix és més greu. Si la vara està ficada, el recorregut de l'aire serà menor i el so per tant més agut. Amb aquest instrument es pot fer un efecte sonor molt peculiar, el "glissando", que consisteix a passar d'una nota a una altra de forma molt ràpida passant per totes les notes que hi ha en el mitjà però sense poder quasi percebre els sons intermedis.

La trompa emet sons molt més greus que els de la trompeta i el trombó. El seu tub és molt més llarg i per a facilitar la labor de l'instrumentista, així com el seu transport, el tub es presenta enrotllat per a ocupar menys espai. Funciona també amb un sistema de pistons.

L'instrument més greu de la família de vent metall és la tuba. És un instrument molt pesat i de grans dimensions. Igual que en la trompa, el tub s’hi troba enrotllat i també té pistons.

La família de vent

La família de vent està formada per aquells instruments que produeixen el so gràcies a la vibració de l'aire. La gran majoria d'ells estan formats per un tub més o menys llarg en el qual s'introdueix l'aire bufant per la boca de l'instrumentista. L'aire vibra dins del tub i s’hi produeix el so.

Els tubs tenen diferents grandàries, com en el cas de la flauta de pa. Els tubs més llargs produeixen sons més greus, mentre que els sons aguts es produeixen en els tubs més curts. Altres instruments, com la flauta o el clarinet, tenen un únic tub en el qual hi ha diversos orificis. Quan els tapen amb els dits o amb un sistema de claus, allarguem la trajectòria de l'aire dins del tub, la qual cosa origina sons greus. Si per contra no tapem cap forat, l'aire eixirà pel primer orifici recorrent una distància més xicoteta i produint per tant un so més agut.

També hi ha altres instruments de vent o aeròfons en els quals l'aire no vibra dins d'un tub per a produir-hi el so. És el cas de la gaita o l'acordió, que tenen una manxa.

Dins de la família de vent també hi ha dues subfamílies com ocorre en la de corda: vent-fusta i vent-metall. D'elles parlarem en les pròximes entrades.